Descodificant el L.A.P.A.O.

3

12 Mai 2013 per Mercè Fàbregas

Gran part dels estudis sobre els mitjans de comunicació consideraven l’audiència com un fenomen de masses. Sota aquest punt de vista, es concep el receptor com un element passiu que assimila el missatge preferent de l’emissor. Qualsevol distorsió en la interpretació dels missatges es considerava com un problema tècnic. La recerca comunicativa es preocupava, sobretot, per com es podia millorar la comunicació social. Stuart Hall diu que aquesta activitat de la recerca comunicativa no era del tot neutral, atès que:

“La decisión de intervenir para hacer que los códigos hegemónicos de las elites resulten más efectivos y transparentes para la mayoria de la audiència, no es una cuestión técnicamente neutral, sino plenamente política” (Hall, 2004, 236)

By Einar Faanes

By Einar Faanes

Des dels estudis culturals es considera el receptor com un productor actiu de sentit, és a dir, el receptor construeix la seva pròpia interpretació del missatge que pot estar més o menys allunyada de la lectura hegemònica. Un mateix missatge pot ser interpretat sota múltiples lectures, per tant, segons Hall:

“… las comunicaciones entre las elites que producen los contenidos audiovisuales y las audiencias constituye necessariamente una modalidad de “comunicación sistemàticamente distorsionada” (Hall, 2004, 217)

Cas pràctic de distorsió: Escolto per la ràdio la notícia sobre la decisió del govern de l’Aragó d’anomenar LAPAO a la llengua que es parla a la Franja de Ponent. Passats els primers segons de perplexitat, començo a partir-me de riure. No estem davant d’un problema tècnic, no és que jo hagi pres la notícia per un acudit; sinó que, expressament, he elaborat una interpretació distorsionada que m’ha empès a fer mofa dels flamants líders polítics d’aquest país.

Segons les anteriors teories de la recerca comunicativa, el meu cas seria un exemple de percepció selectiva, una lectura individual i aberrant. Però de fet, no és tant individual, perquè a les poques hores, les xarxes socials d’Internet anaven plenes d’acudits sobre el Lapao. Hall també descarta la noció de ‘percepció selectiva’ perquè:

“… no es casi nunca tan selectiva, casual o individualizada como el propio concepto sugiere” (Hall, 2004, 232).

Hall proposa considerar el procés comunicatiu global. Constituït per dos moments crucials: l’inicial, el moment de la producció o codificació del missatge; i el final, la recepció o descodificació. Ambdós posicionaments poden presentar diferents graus d’asimetria; com més asimètrics siguin, més probabilitats hi ha de que es produeixin malentesos.

La descodificació d’un missatge, segons Hall, es pot fer, o bé a un nivell denotatiu (literal), o bé a nivell connotatiu (icònic). Les persones necessitem anys per ser competents en el llenguatge de la nostra comunitat (nivell denotatiu), en canvi, de ben petits i pràcticament d’una forma espontània som capaços d’interpretar codis visuals (nivell connotatiu).

D’aquesta manera, el productor del missatge el codifica perquè pugui ser més fàcilment comprès pel receptor, i ho fa significant-lo connotativament. El problema dels codis connotatius és que són més oberts i es poden descodificar en més d’una configuració connotativa. Això és així, perquè els signes connotatius segons Hall:

“Hacen referencia a los ‘mapas de significado’ dentro de los cuales se organiza una cultura, y esos ‘mapas de realidad social’ abarcan todo tipo de significados sociales, usos y prácticas, poder e intereses, ‘escritos’ sobre ellos” (Hall, 2004, 230)

Els malentesos denotatius es refereixen directament als signes, en canvi, els malentesos connotatius són molt diferents, perquè:

“Tienen una base fundamentalmente social, no comunicativa. En el nivel del ‘mensaje’ significan conflictos estructurales, contradicciones y negociacions de la vida política, económica y cultural” (Hall, 2004, 233)

Hall exposa quatre posicions en les quals es pot produir la descodificació i la representació dels seus malentesos:

  • Si el receptor opera dins del codi dominant, el missatge és descodificat segons el seu significat hegemònic, és a dir, el significat preferit pel codificador. La comunicació aquí és transparent.
  • Els professionals de la radiodifusió operen dins del codi professional. Els grans mitjans de comunicació de masses esdevenen aparells ideològics, per aquesta raó, els seus professionals tendeixen, en major o menor mesura, a reproduir les opinions hegemòniques, ni que no en siguin del tot conscients.
  • La descodificació que opera dins del codi negociat reconeix la legitimitat del codi dominant o hegemònic, però alhora opera la descodificació dins de les seves pròpies lògiques. Hall creu que la majoria de malentesos es produeixen a aquest nivell. Pot passar que molts missatges descodificats de manera negociada s’acabin llegint de forma oposada.
  • El receptor opera dins del codi oposicional, quan ha entès tant el missatge literal o denotatiu, com la seva connotació; però ha decidit descodificar-lo en sentit totalment contrari.

.

Semblaria doncs, que la meva reacció burlesca davant la notícia del Lapao opera dins del codi oposicional. Però, ara ve la pregunta del milió: Sabem exactament com l’ha significat el codificador? Donades les subtileses del nivell connotatiu de la interpretació, no podria ser que l’emissor – codificador ens vulgui portar subtilment dins del seu codi dominant? Perquè, una cosa és clara: mentre nosaltres focalitzem la nostra atenció en l’absurditat de la notícia, l’aparell estatal avança implacable vers l’antic règim pre-constitucional.

Deixo aquí els meus interrogants. Tot descodificant el Lapao, he elaborat la meva particular codificació sobre la comunicació social. Que cada lector posi en funcionament el seus recursos descodificadors.

.

BIBLIOGRAFIA

Busquet, Jordi; Medina, Alfons; Sort, Josep. “La història de la recerca en comunicació” A: Mitjans de comunicació digitals: història i actualitat. FUOC: Barcelona (2010)

Hall, Stuart. “Codificiación y descodificación en el discurso televisivo”. A: CIC (Cuadernos de Información y Comunicación), 2004, núm. 9, pàg. 210-236

3 thoughts on “Descodificant el L.A.P.A.O.

  1. […] per part dels receptors. En aquest sentit, fa pocs dies ho explicava Mercè Fàbregas, al post “Descodificant el lapao”, del seu bloc “Notícies […]

  2. ferran ha dit:

    Més val riure que plorar.
    Una altra denotació que potser t’interessarà la feia fa pocs dies el nostre estimat president Bauzà al diari de Mallorca (http://www.diariodemallorca.es/sociedad-cultura/2013/05/12/entrevista-retrata-perfectamente-jose-ramon-bauza/845044.html) era anomenar mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterenc a la llengua pròpia de les Illes ( a diferència del que posa a l’Estatut d’autonomia i oblidant altres formes com el pollensí o el manacorí). La connotació potser la podríem extreure d’una visió global de totes aquestes declaracions que venen a unir-se en un atac per dividir la llengua catalana.
    Per cert el lapao és un dialecte del xinès.

    • Mercè Fàbregas ha dit:

      Hola Ferran, gràcies pel teu interès. De fet la cosa no és pas per riure. Tants atacs al català, i l’Aznar per aquí amb deliris de grandesa, és com per prendre-s’ho molt seriosament. En fi,ja ens ho anirem trobant.
      Un apunt més sobre el lapao. En la meva entrada he intentat fer un “acudit virtual”. Cada vegada que surt la paraula “lapao” és un enllaç, sempre diferent. El darrer va la pàgina “Etnologue. Languages of the world”
      Ens seguim llegint!

Deixa un comentari

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Uneix altres 23 subscriptors

Arxius

Estadístiques del Blog

  • 1.722 hits