Informacions (Im)Parcials

Deixa un comentari

2 Juny 2013 per Mercè Fàbregas

A l’entrada anterior, dedicada als motors de transformació de la comunicació, hem vist l’estreta relació entre mitjans de comunicació i el poder econòmic, tecnològic i polític. Tots aquests elements estan tant entrellaçats, que l’objectiu dels mitjans de comunicació sembla que ja no és el fet informatiu en si mateix, sinó l’ús instrumental de la informació per defensar els interessos financers i/o polítics dels seus propietaris. La influència dels mitjans de comunicació es de tal magnitud que si Harold Lasswell aixequés el cap encara es pensaria que la teoria de l’agulla hipodèrmica s’havia quedat curta.

InformaciónBromes a part, l’ideal d’una notícia seria que oferís una visió verídica i imparcial d’un fet. Però el què hem vist fins aquí ens mostra una realitat diferent. Els interessos que governen els mitjans fan que les informacions siguin totalment parcials. Parcials en un doble sentit, perquè ni són objectives, ni informen en profunditat.

Aquesta situació ja es desprèn a partir de les teories que hem anat veient. Per bé que totes les teories de la recerca comunicativa tenen els seus punts febles, sempre hi ha alguna aportació a la qual podem remetre per explicar trets de la comunicació de masses. Així, sembla que tenen raó Adorno i Horkmeiker quan ens presenten la industria cultural com un engany de masses, atès que els mitjans no informen de tot el que passa al nostre entorn. Quan ho fan, com diu Chomsky, la informació passa per uns determinats filtres per tal d’adequar-la convenientment als interessos dels mitjans i dels seus propietaris. De manera que les notícies presenten una realitat distorsionada que amb Baudrillard podem anomenar de simulacre.

Al llarg del blog ja m’he anat referint a la necessitat de contrastar informacions. I una bona forma de contrastar consisteix en recórrer a mitjans d’informació alternatius, la majoria dels quals els podem trobar a Internet. En alguna ocasió, apunto que la majoria dels moviments socials tenen els seus propis canals a Internet per difondre les seves notícies. I atès que aquestes entren en confrontació amb el sistema neoliberal, òbviament els mitjans de comunicació directament les ignoren, i quan en parlen ho fan passant de puntetes o distorsionant la imatge dels moviments socials. En una altre entrada, comentant el text de Baudrillard on em pregunto “Què és real?” proposo la necessitat de contrastar la informació per tal d’observar el simulacre en perspectiva i prendre consciència de l’engany.

internet-24984_640Amb tot això no vull dir que, necessàriament, tot el que surt pels mitjans oficials és mentida, i tot el que apareix a les xarxes és veritat. Sinó que és important conèixer el punt de partida de les diferents fonts d’informació que triem, tant si la nostra font són els mitjans tradicionals com si són mitjans alternatius. Així, davant de tanta parcialitat faríem bé de no quedar-nos només amb una versió de les notícies, i acostumar-nos sempre a contrastar. Descobrirem potser que trobar-nos amb diferents punts de vista, ens fa, tal vegada més obertes de mires.

Parlar de les possibilitats d’Internet, és parlar també dels debats dicotòmics entre tecnòfobs i tecnòfils, o entre apocalíptics i integrats. Ara ja hauríem de saber que les dicotomies no porten enlloc perquè entre un extrem i l’altre hi ha un ampli ventall de termes mitjos que és on la vida té lloc.

A qui poden interessar les dicotomies? Perquè, mentre ens decidim entre blanc o negre, hi ha qui va fent feina. Aquesta és la meva hipòtesi: Tinguem en compte que en l’actualitat els mitjans de comunicació depenen de grans empreses mediàtiques que controlen el mercat (de moment l’analògic). Però, ja hem estat testimonis de la migració a Internet dels grans mitjans de comunicació (en l’entorn digital hi ha lloc per tothom, de moment). Em preocupa una mica que, darrerament, apareix alguna notícia sobre ciberterrorisme, ciberdelinqüència, o dels llocs foscos de la xarxa. I em preocupa perquè qualsevol dia d’aquests surt l’inspirat de torn amb deliris de salvador i en nom de la llibertat (la seva) limita dràsticament la circulació per la xarxa. Sempre, es clar, pel nostre bé i per protegir-nos de l’enemic.

Sóc partidària d’Internet, no per tecnofílica ni encara menys integrada, sinó perquè ho  veig com una alternativa i com un espai des d’on organitzar l’empodarament. Tal com també proposa el blog de l’Oriol Majós en l’entrada: “Davant la desinformació: Sintonitzem l’empoderament col·lectiu. Per uns mitjans d’informació que, d’acord amb l’Oriol, siguin més propers i utilitaris.

Mercè Fàbregas, Informacions (Im)Parcials, Notícies Efímeres.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 23 other followers

Arxiu

Estadístiques del Blog

  • 1,573 hits
%d bloggers like this: