Noam Chomsky i el model de propaganda

1

23 Mai 2013 per Mercè Fàbregas

Fotografia per: Duncan Rawlinson

Quan Noam Chomsky parla de propaganda no es refereix a una capacitat explícita dels mitjans de comunicació per manipular les opinions dels lectors. Propaganda és la informació convenientment canalitzada per tal d’afavorir els interessos (sobretot econòmics) de les grans corporacions propietàries dels mitjans de comunicació; al mateix temps, la funció de la informació és, parafrasejant a Chomsky:

“… inculcar a los individuos los valores, creencias y codigos de comportamiento que les harán integrarse en las estructuras de la sociedad” (Chomsky-Herman, pàg. 21)

Segons Chomsky, des del punt on es produeix el fet noticiable fins que la notícia arriba al receptor, la informació ha hagut de superar cinc filtres.

Primer filtre: la propietat. El mitjans de comunicació depenen de grans corporacions que controlen vàries empreses. Al capdavant d’aquestes corporacions hi ha les elits de poder vinculades a bancs o al propi govern. En aquest context, els mitjans de comunicació ja no els mou l’esperit d’informar al ciutadà ni fer-ho d’una forma neutral i imparcial. Sinó que esdevenen un instrument al servei de les grans corporacions que tenen per únic objectiu obtenir guanys econòmics. La propietat del mitjà, determina el contingut de la informació.

Segon filtre: la publicitat. Els mitjans de comunicació tenen dos tipus de clients. Els lectors i les empreses anunciants. Aquestes esdevenen empreses patrocinadores que financen bona part del cost del tiratge d’un diari o la compra d’un programa de televisió. Els mitjans no informaran de res que pugui incomodar a les empreses anunciants per temor a que aquestes retirin el seu patrocini. Per altra banda, l’espai destinat a la publicitat s’ha de repartir amb l’espai destinat a la informació. En conseqüència, les notícies ja de per sí filtrades, no es poden tractar amb la profunditat requerida per manca d’espai.

Tercer filtre: les fonts d’informació. Els mitjans de comunicació depenen del subministrament d’informacions avalades per les fonts oficials governamentals. Per convenció es considera que aquestes fonts són neutrals i objectives. És també una qüestió econòmica i de comoditat, atès que si arriben notícies per altres fonts els mitjans es veuen obligats a contrastar-les amb el conseqüent cost econòmic. Les fonts governamentals, pel cas nord-americà que analitza Chomsky, no són altres que la Casa Blanca, el Pentagon o el departament de defensa. Limitant de tal manera les fonts d’informació es redueix la gama de notícies, però sobretot, es redueixen els punts de vista.

Quart filtre: càstigs o contramesures. Que venen a ser mesures per “castigar” als mitjans que se surten del camí traçat. Per tal de no molestar als patrocinadors, els mateixos mitjans de comunicació s’auto-censuren per evitar perdre la seva principal font de finançament; o evitar espinosos problemes institucionals.

Cinquè filtre: l’anti-comunisme. Va ser molt útil sobretot durant la guerra freda. Els propietaris dels mitjans estaven més preocupats en perpetuar el seu estatus i posició de classe que en el comunisme com a ideologia en si. Amb la política anti-comunista el govern americà, recolzat pels mitjans de comunicació, va justificar pèrdues de llibertat interiors o invasions militars a altres països.

El filtre anti-comunista va contribuir a perpetuar una visió bipolar del món: capitalistes – comunistes; amic – enemic, bons – dolents, blanc – negre. D’aquesta manera, un fet qualsevol per greu que fos, tenia un tractament diferent si tenia lloc en un país amic, o no.

Amb la caiguda del mur de Berlín, aquest filtre va deixar de tenir raó de ser, però a partir de l’11S el nou cinquè filtre bé podria ser l’anti-terrorisme. No és tant la qüestió terrorista en sí, sinó el fet que qualsevol element que amenaci la seguretat nacional serà tractat pels mitjans com a terrorista.

Per veure en funcionament filtres similars, no cal anar tant lluny. Aquí, a casa nostra, hi ha qui veu a Ada Colau com una terrorista, fins i tot li han arribat a dir nazi i feixista. Cada mitjà fa servir els seus propis filtres. Analitzem-los i veurem de quin peu calcen.

I així, amb tanta subtilesa, és com funciona la censura en els sistemes anomenats democràtics. Cal notar que tota informació que passi per tants filtres acabarà donant una visió distorsionada de la realitat. Per no parlar de les notícies que ja ni passen del primer filtre. Vet aquí com es construeixen els silencis mediàtics. Com diu Roger Palà

“… Perquè un silenci no és només allò que no s’explica: és també allò que no es contextualitza prou i allò que s’explica de forma esbiaixada o estigmatitzadora, sense recórrer a totes les fonts i a tots els matisos necessaris. I també, és clar, allò que queda fora de l’agenda dels mitjans, de vegades massa captius de dinàmiques empresarials i servituds polítiques.” (Palà, 2013, 12)

Per acabar, una invitació a veure el següent vídeo, en el qual el seu autor fa una breu, però molt entenedora explicació del model de propaganda i dels cinc filtres. Val la pena i només té una durada de poc més de quinze minuts. Que vagi de gust!

BIBLIOGRAFIA

Chomsky, Noam; Herman, Edward S., “Un modelo de propaganda” A: Los guardianes de la libertad: propaganda, desinformación y consenso en los medios de comunicación de massas. Barcelona: Crítica (2000) pàg. 21-80

McNabb, Darin, “Chomsky y el modelo de la propaganda” A: La Fonda filosófica. Donde las ideas se meriendan http://www.youtube.com/watch?v=_4axjEPMC3o

Palà, Roger. “Una Aposta pel periodisme reposat” A: Anuari Media.Cat. Els silencis mediàtics del 2012.