Estudis Culturals: precedents i influències

Deixa un comentari

9 Mai 2013 per Mercè Fàbregas

“Els estudis culturals es preocupen sobretot per la dimensió ideològica dels productes culturals i incideixen en elements com la raça (l’etnicitat), la classe social o el gènere en la producció cultural” (Busquet, Medina i Sort, 2010, 33)

By Rosenfeld Media

By Rosenfeld Media

Els estudis culturals s’inscriuen en la línia encetada per la teoria crítica que considerava l’estructura social i el context històric com a elements a tenir en compte en l’estudi de la comunicació de masses. Però, si la teoria crítica (a l’igual que gran part de la investigació administrativa) considerava l’audiència com un element passiu i altament influenciable, els estudis culturals reivindiquen el protagonisme de l’audiència i el procés de recepció cultural.

És interessant fer una breu menció als autors considerats com a precedents dels Estudis Culturals i als seus focus d’atenció: Richard Hoggart, Raymond Williams, Edward P. Thomson.

  • Hoggart denunciava el declivi cultural, però deixava clar que aquest no es trobava en els hàbits de la classe treballadora, sinó en els continguts dels productes (Rowan, 2012, 7)
  • Segons Willians, és important comprendre com i on es formen els significats de les paraules per entendre les connotacions polítiques que tenen. Interessat per com homes i dones podien alterar les seves condicions simbòliques i materials de vida (Rowan, 2012, 9)
  • Thompson es va dedicar a estudiar i descriure els moviments socials i polítics impulsats per les classes menys afavorides (Rowan, 2012, 10).

linia

Els treballs dels estudis culturals reben la influència del marxisme. Concretament d’Antonio Gramsci i la seva noció d’hegemonia, i de Louis Althusser i la seva noció d’interpel·lació.

  • Segons Gramsci, la burgesia havia aconseguit que les seves normes i valors es consideressin normes de sentit comú. La classe treballadora les acaba assumint com a veritats o creences. Aquestes creences esdeven idees hegemòniques instaurades en l’imaginari col·lectiu. Les idees hegemòniques, segons Gramsci, havien servit per dominar la classe treballadora.
  • Althusser parla dels mecanismes del poder de l’estat per crear subjectes. Les mateixes institucions socials promouen subjectivitats específiques o sistemes d’interpel·lació. Els sistemes d’interpel·lació acaben formant part del simbòlic i del cultural d’una societat; i, són els responsables de normalitzar conductes. Els sistemes d’interpel·lació esdevenen tant o més eficaços que els sistemes clàssics de repressió.

línia

Amb aquells precedents i aquestes influències, l’interes dels estudis culturals:

“…se centra sobre todo en analizar una forma específica de proceso social, correspondiente a la atribución de sentido a la realidad, al desarrollo de una cultura, de pràcticas sociales compartidas, de un àrea común de significados. […] En el concepto de cultura caben tanto los significados y los valores que surgen y se difunden entre las clases y grupos sociales, como las pràcticas efectivamente realizadas a través de la que se expresan valores y significados y en las que estan contenidos” (Wolf, 1994, 121).

Bona part de la producció i el consum de la cultura s’esdevé des dels mitjans de comunicació de masses. Així, doncs, la comunicació de masses és objecte d’anàlisi per part dels estudis culturals.

Cal destacar el posicionament dels estudis culturals respecte a la cultura popular. Aquest posicionament és el tret distintiu que marca la diferència amb altres teories de la comunicació precedents:

  • No reconeixen la divisió entre alta cultura i baixa cultura. Des dels estudis culturals es defensa un continuu d’artefactes culturals sense establir cap jerarquia.
  • By Yire Shalom 3000

    By Yire Shalom 3000

    Són molt crítics amb el poder de les industries culturals nord-americanes que imposen el seu estil a la resta del món. Des dels estudis culturals es considera que aquests productes imposen una societat homogeneïtzada segons els valors de l’american way of life.

linia

Aquest post, vol ser una mena d’introducció als estudis culturals. Aquesta m’ha de servir per contextualitzar el text de Stuart Hall que analitzaré en la propera entrada.

línia

BIBLIOGRAFIA

Busquet, Jordi; Medina, Alfons; Sort, Josep. “La història de la recerca en comunicació” A: Mitjans de comunicació digitals: història i actualitat. FUOC: Barcelona (2010)

Rowan, Jaron. “Estudis Culturals” A: Alsina (coord) Teoria de la Cultura. FUOC: Barcelona (2012)

Wolf, Mauro. La investigación de la comunicación de massas. Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidos (1994)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 23 other followers

Arxiu

Estadístiques del Blog

  • 1,572 hits
%d bloggers like this: