Veus silenciades
Deixa un comentari3 Juny 2013 per Mercè Fàbregas
“(…) Los periodistas menos conocidos son quienes, todos los años, pagan un precio mayor para garantizar nuestro derecho a estar informados de los conflictos, la corrupción o la destrucción del medio ambiente” afirmó Jean-François Julliard, secretario general de Reporteros sin Fronteras. (Rafael Garcia Palavecino) [1]
Hem parlat abastament dels mitjans de comunicació. Però gairebé ni una paraula dels periodistes i els professionals de la comunicació. Dic jo que algun paper hi deuen tenir, no?
Albert Gutiérrez és president de la fundació ESCACC[2]. En una entrada al blog de l’Anuari Mediacat.Cat, Gutiérrez diu que creure en la ma negra de l’establishment és una visió simplista. En els temps que correm en que tot va molt de pressa, molt sovint passa que, es valora més ser el primer en informar abans que informar bé. Segons Gutiérrez:
“Aquests silencis mediàtics sense mala fe no són només culpa de les empreses. Hauríem de començar a assumir que part de la professió s’ha acomodat de ben grat a aquest nou rol d’obrers de la informació que desplaça la qualitat i el qüestionament perpetu en favor de la quantitat”[3]
En aquesta darrera entrada de Notícies efímeres, em voldria referir als professionals independents que busquen fórmules alternatives per exercir la seva professió. Com és l’Anuari Mediat.Cat o el Setmanari La Directa els qual ens hi hem anat referint durant el semestre.
En general però, la tasca del periodista independent és dura i complicada. Per una banda, posa en risc l’estabilitat que pot oferir una feina fixa en un mitjà convencional; però per l’altra, es dóna el fet que en determinats contextos polítics, el periodista independent posa en joc la seva integritat física per fer el seu treball. Tanmateix, existeixen diverses associacions internacionals de suport a aquests professionals:
- Federació internacional de periodistes,
- l’Associació de Periodistes Europeus,
- la Organització Internacional de Fotògrafs Freelance,
- o la més coneguda Reportes sense Fronteres.
.
Però sobretot no puc passar per alt els periodistes silenciats. Aquells que han mort fent la seva feina. Com José Couso que va morir el 8 d’abril de 2003 a l’Iraq a causa dels trets d’un carro de combat americà contra l’hotel de periodistes on Couso es trobava cobrint la informació de la Guerra d’Iraq. Posteriorment, Wikileaks filtraria documents que demostrarien que el govern espanyol havia rebut pressions del govern americà per impedir la investigació de l’assassinat de Couso.
Segons el blog de Reporters sense Fronteres, en el que va de 2013 ja s’han sumat: 23 periodistes assassinats i 175 d’empresonats; 9 internautes i periodistes de carrer assassinats i 163 d’empresonats; i 13 col·laboradors empresonats.
Reportes sense Fronteres donen suport als periodistes empresonats mitjançant la fórmula de l’apadrinament.
Malén Aznárez, presidenta de Reporters sense Fronteres:
L’apadrinament és com una assegurança de vida per l’empresonat. Un periodista d’aquí, n’apadrina un d’empresonat mitjançant la gravació d’un petit vídeo que és com donar la paraula a una veu silenciada.
Com aquest de Pepa Bueno que fa de madrina de la periodista iraniana Narges Mohammadi:
,
O aquest altre de Rosa Massagué que amadrina el periodista xinès Shi Tao:
,
I molts d’altres que es poden veure a la pàgina web de Reporters sense Fronteres
.
Aquesta darrera entrada de Notícies efímeres vol ser un reconeixement al periodisme independent, però sobretot, un homenatge a totes les veus silenciades.
,
NOTES:
2ESCACC són les sigles de: Espai Català de Cultura i Comunicació
Notícies Efímeres 
Reblogueó esto en CARTES AL DIRECTOR.