Introducció a la Teoria Crítica

Deixa un comentari

29 Abril 2013 per Mercè Fàbregas

AdornoHorkheimerHabermasbyJeremyJShapiro2El focus central de la teoria crítica es troba entorn de l’Institut de Recerca Social de Frankfurt (1923), més conegut com l’Escola de Frankfurt.

Entre els seus representants més emblemàtics, cal citar: Max Horkheimer (1895-1973), Theodor W. Adorno (1903-1969), Herbert Marcuse (1898-1979), Walter Benjamin (1892-1940), i Jürgen Habermas (1929)

Molts d’aquests pensadors eren jueus i van haver de fugir d’Alemanya a causa de l’adveniment del nazisme. Les seves obres van estar marcades per aquest fet, i també per la Segona Guerra Mundial, l’holocaust, la guerra freda i la divisió d’Alemanya. La influència d’aquests esdeveniments va atorgar un cert pessimisme als seus textos. El 1950,  l’Institut torna a obrir les portes i segueix els mateixos plantejaments teòrics que l’havien caracteritzat des dels seus inicis:

“… el intento de acompanyar la actitud crítica respecto a la ciencia y a la cultura con la propuesta política de una reorganización racional de la sociedad, capaz de superar la crisis de la razón” (Wolf, 1994, 91)

La teoria crítica rep la influència de les obres de joventut de Karl Marx (1818-1883) especialment les que presenten plantejaments hegelians, és a dir, les que reflexionen sobre la ideologia i la consciència. Així s’explica l’interès de la teoria crítica per temes més relacionats amb la cultura, la ideologia o la política, i no tant per temes de base econòmica. La teoria crítica també rep la influència del psicoanàlisi de Sigmund Freud (1856-1939).

Els pensadors de l’Escola de Frankfurt conceben la societat com un tot. Amb aquest punt de partida, polemitzen contra les disciplines sectorials, cada vegada més especialitzades. Aquesta especialització les manté sotmeses a la raó instrumental, i en conseqüència, no poden aportar una comprensió de la societat com un tot; tot el contrari del què pretén la teoria crítica. (Wolf, 1994, 91). La teoria crítica aplegarà, així, pensadors de diferents disciplines com la filosofia, la sociologia, la psicologia i el psicoanàlisi, les ciències polítiques, l’economia, l’art. També cal destacar el seu interès per l’anàlisi de la comunicació i l’opinió pública.

Una de les principals aportacions d’aquests pensadors va ser la identificació dels trets característics de la cultura de massa en una societat capitalista. Van substituir la noció cultura de masses pel d’indústria cultural. Alguns d’aquests pensadors constaten que la noció cultura de massa sembla que faci responsable a les masses de la degeneració de la cultura, quan de fet, la massa no participa en la seva creació. Amb la noció d’indústria de la cultura volen posar èmfasi en la forma com s’elabora la cultura.

“… No cal dir que amb aquesta expressió, els sociòlegs  crítics volen manifestar la instrumentalització ideològica i política de la qual és objecte la cultura creada i difosa per procediments tècnics més o menys sofisticats” (Busquet, et al, 2010, 17)”

BIBLIOGRAFIA

Busquet, J., Medina, A., Sort, J., “La recerca comunicativa” A: Mitjans de comunicació digitals: història i actualitat, Barcelona: FUOC (2010)

Wolf, M., La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidos (1994) pàg. 91-111

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 23 other followers

Arxiu

Estadístiques del Blog

  • 1,572 hits
%d bloggers like this: