Funcionalistes “apocalíptics” i Funcionalistes “integrats”

Deixa un comentari

12 Abril 2013 per Mercè Fàbregas

Durant el període d’entreguerres del segle XX (coincidint en el temps amb l’auge de la ràdio) els estudis de la comunicació de masses constaten el paper que van tenir els mitjans de comunicació en la difusió de propaganda de guerra i en l’ascens dels feixismes. En funció d’aquest concepció es crea un clima de temor vers els mitjans de comunicació als quals s’atorga un poder manipulador amb efectes perversos.

L’any 1948, Lazarsfeld i Merton escriuen el text “Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada”. Consideren que encarar els estudis de la comunicació de masses a partir dels seus efectes està mal plantejat.

Aquella visió apocalíptica de la primera època de la teoria comunicativa es coneix com teoria hipodèrmica (1914-1940). Influïda pel conductisme i la noció de societat massa, la teoria hipodèrmica considera els individus com éssers aïllats i desarrelats que reaccionen per separat a les indicacions (estímuls) dels mitjans de comunicació de masses.

By Nicoletis

By Nicoletis

Amb aquesta base conceptual i en funció del context social en el qual s’inscriu, es genera un clima de por que veu els mitjans de comunicació amb un poder d’efectes immediats, altament persuasius sobre la població.

En el seu text, Lazarsfeld i Merton creuen que aquesta concepció dels mitjans de comunicació ha estat sobrevalorada i en les seves conclusions afirmen:

“Por lo tanto, las condiciones mismas que favorecen la mayor eficacia de los medios de comunicación de masas, actuan en favor del mantenimiento de la estructura social y cultural ya existente, y no en favor de ningún cambio”i

Per formular les seves conclusions, els autors van seguir els següents passos:

  • Primer apunten les funcions socials objectivament demostrables dels mitjans pel sot fet d’existir: atorgament d’estatus (legitimació de les opinions de les persones que atrauen l’atenció dels mitjans de comunicació), imposició de normes socials (mostrant l’aspecte negatiu de les normes que es desvien del cànon els mitjans de comunicació reforcen la idea d’una moralitat única), i disfunció narcotitzant (com més exposat s’està a la informació, més apàtiques són les masses).

Sí, però Lazarsfeld i Merton admeten que per algunes de les funcions que esmenten no hi ha prou informació i/o estudis sobre la magnitud dels seus efectes. Alguns efectes es donen per descomptat; per tant, semblaria que no és una informació gaire objectiva.

  • En segon lloc analitzen les limitacions imposades als mitjans de comunicació en funció de l’estructura de propietat: promouen el conformisme social (incapaciten a l’espectador per elaborar opinions crítiques); i influència sobre el gust popular (els mitjans no han aconseguit millorar els gustos de les masses)

Sí, però els autors analitzen els mitjans de comunicació de masses dels Estats Units; tal com apunten són empreses privades orientades al negoci i a obtenir benefici. En aquest context, els mitjans de comunicació es financen amb la propaganda de les empreses, de manera que aquestes influeixen en la producció i distribució dels mitjans. Imagino, que els autors volen dir que el sistema liberal posa límits al poder dels mitjans, però, al meu entendre, això només vol dir que els mitjans estan manipulats (més que limitats) pel poder financer. Potser és més subtil que el poder de la propaganda de guerra, però manipulació, al capdavall.

  • Finalment, analitzen la possibilitat d’usar la comunicació de masses per l’acció social organitzada. Perquè fos eficaç, sostenen els autors, s’haurien de reunir tres condicions: monopolització (poc probable en un sistema democràtic); canalització (influència sobre actituds i esquemes preestablerts sense intencionalitat de canvis); integració (contactes cara a cara en centres locals per reforçar el contingut de la comunicació per a les masses)

Sí, però aquestes condicions que exposen els autors, sembla que són les que es van donar en el context de la propaganda nazi. Com si pel fet d’haver-se acabat la guerra, i amb la caiguda del nazisme, aquestes condicions ja no són possibles, així (mort el gos, morta la ràbia) els mitjans ja no són un perill.

Tornant a les conclusions de Lazersfeld i Merton, quan afirmen que els mitjans de comunicació de masses actuen en benefici del manteniment de l’estructura social, crec que parteixen d’una concepció dels mitjans de comunicació com institucions integrades a la societat i que pel sol fet d’existir no provoquen canvis.

By: Lumaxart

By: Lumaxart

Segons el meu entendre, els mitjans pel sol fet d’existir (i per si mateixos) no provoquen res, i efectivament, la por apocalíptica estaria sobre-dimensionada, si no fos perquè el que ens hauria de preocupar, no és el fet d’existir, sinó l’estructura de propietat (ja sigui política com financera). Òbviament, les condicions i els interessos del sistema liberal no són les mateixes que les d’un sistema autoritari. Atès que és interès del món dels negocis l’existència d’una societat quan més estable millor, els canvis no només són poc probables, sinó que són indesitjables.

Per tant, m’inclino a pensar que són els interessos del liberalisme econòmic allò que imposa uns efectes limitats, i en la pràctica, pot ser igual de pervers tant si li diem manipulació, influència o efecte persuasiu. A mi, personalment, em preocupa la instrumentalització de la qual són objecte els mitjans de comunicació, no els mitjans pel sol fet d’existir.

Però com deia Umberto Eco a Apocalíptics i integrats, l’error dels integrats és que pressuposen els mateixos prejudicis (elaborats pels apocalíptics) sobre les masses. Lazarsfeld i Merton bé podrien passa per integrats, no?

“… porquè el integrado, al igual que el apocalíptico, asume con máxima desenvoltura (cambiando sólo el signo algebráico) el concepto fetiche de “masa”. Produce para la masa, proyecta una educación de masa y colabora así a la reducción de los auténticos temas de masas”ii

i Lazarsfeld, Paul F., i Merton, Robert, K. “Los medios de comunicación de masas, el gusto popular y la acción social organizada” en AAVV: Industria cultural y sociedad de masas. Caracas: Monte Àvila (1992) pp.: 231-259.

ii Eco, Umberto. Apocalípticos e integrados. Barcelona: Lumen/Tusquets (1995). Pàg. 24

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 23 other followers

Arxiu

Estadístiques del Blog

  • 1,572 hits
%d bloggers like this: