Funcionalisme: fonaments teòrics i … algunes reflexions

Deixa un comentari

1 Abril 2013 per Mercè Fàbregas

Orígens

La teoria funcionalista arrela principalment entre els anys trenta i principis dels seixanta. Coincideix en el temps amb el desenvolupament dels principals mitjans de comunicació de masses, amb la irrupció de la ràdio i el cinema, i els orígens de la televisió

El funcionalisme arrela amb el treball de Talcott Parsons (1902-1979); i es consolida dins dels estudis de la comunicació de masses amb els treballs de Paul F. Lazarsfeld (1901-1976) i Robert K. Merton (1910-2003). Altres pensadors d’aquest període són: Harold D. Lasswell (1902-1978), i Kurt Z. Lewin (1890-1947).

Què diu la teoria funcionalista?

“El funcionalisme considera que la societat és bàsicament un conjunt de parts -institucions, creences, valors, costums, normes, etc.- interrelacionades, cadascuna de les quals té una finalitat concreta. Cap d’aquestes parts, no es poden comprendre si les prenem de manera separada del conjunt”1.

Aplicat a l’estudi de la comunicació de masses, el funcionalisme considera els mitjans com sub-sistemes socials. Es proposa explicar les funcions que desenvolupen els mitjans dins de la societat amb l’objectiu d’analitzar si promouen, o no, la integració i l’equilibri del sistema social.

La teoria funcionalista presenta algunes particularitats;

  • no s’ocupa dels contextos comunicatius concrets, sinó de les funcions dels mitjans de comunicació lligades a la presència normal dels mitjans en la societat
  • no s’interessa per la dinàmica interna dels processos comunicatius, sinó pel paper de les comunicacions de masses dins la dinàmica del sistema social.

Funcionalisme estructural

El funcionalisme estructural es focalitza en les anàlisi de les relacions entre l’acció social i el sistema; es considera que tot sistema social tendeix al seu equilibri el qual es realitza a partir de relacions funcionals. Segons Mauro Wolf, aquestes relacions es presenten com la solució a quatre imperatius funcionals que tot sistema social ha d’afrontar2:

  1. Conservació del model i control de les tensions. Fa referència als processos de socialització pels quals tot individu interioritza els valors socialment compartits.
  2. Adaptació a l’ambient.
  3. Persecució de la finalitat. Funcions desenvolupades per a la supervivència del sistema.
  4. Integració. Manteniment de l’estructura i cohesió del sistema
by geralt (pixabay.com)

by geralt (pixabay.com)

Punts dèbils del funcionalisme

El funcionalisme ha rebut algunes crítiques, especialment pel seu èmfasi en l’equilibri i la cohesió del sistema, ja que sembla que els consideri com a valors en sí mateixos. També dóna per suposat que els valors socials estan consensuats per una majoria. En aquest sentit, Busquet (et al.) assenyalen que com a conseqüència dels supòsits del funcionalisme, aquest no té en compte fenòmens com les desigualtats o els conflictes socials, que els considera com a desviacions3.

Em pregunto: I no són, precisament, aquests fenòmens els que fan avançar les societats? o, és que les societats no han avançat sempre que s’ha produït alguna ruptura (en l’equilibri) que ha permès superar els vells paradigmes caducats?

El funcionalisme aplicat a les ciències socials, personalment, sempre l’he trobat conflictiu i problemàtic. Tanta importància en les funcions, fa l’efecte que les consideri contingents i essencials. Però, al capdavall, més enllà de les funcions que pugui tenir qualsevol institució social, aquestes no deixen de ser construccions humanes, i tal com s’han construït es poden desconstruir.

Una darrera reflexió (personal, òbviament). El funcionalisme desisteix d’estudiar els efectes per la presència dels mitjans de comunicació de masses en la societat, perquè, diu, no són objectivament demostrables. I les funcions si?. Totes les funcions?. L’efecte manipulació, no és el resultat de la funció manipular? La funció “crear estatus”, o la “disfunció narcotitzant” no amaguen al darrere certes intencions manipuladores? Ho deixo aquí. Les funcions o disfuncions dels mitjans de comunicacions de masses a la propera entrada.

Bibliografia consultada

Busquets, Medina, Sort. “La recerca comunicativa” pàg. 7-12. A: Mitjans de comunicació digital: història i actualitat. Barcelona: FUOC (2010)

Wolf, Mauro. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Barcelona: Paidós (1994). Pàg. 68-76

Notes:

1Busquet, Mediana, Sort. “La recerca comunicativa” pàg. 10

2Wolf, Mauro. La investigación de la comunicación de masas. Crítica y perspectivas. Pàg. 71

3Busquet et al. Op. Cit. Pàg. 11

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 23 other followers

Arxiu

Estadístiques del Blog

  • 1,572 hits
%d bloggers like this: