Fórmules i (males) intencions

1

23 Març 2013 per Mercè Fàbregas

Els debats sobre els mitjans de comunicacions de masses estan carregats de nocions ambigües. Ho havíem vist amb Mattelard i l’ús instrumental, per part dels mercats, de la noció escletxa digital, o amb les nocions fetitxe que comenta Umberto Eco a Apocalípticos e integrados. Amb el text de Raymond Williams1 veiem que nocions com masses no són més que fórmules, el significat de les quals, guarda relació amb la intencionalitat d’aquell que les fa servir.

Manifestación d'Antonio Berni

Manifestación d’Antonio Berni

Segons Williams, a l’origen de la noció de masses hi hauria tres tendències socials que podrien haver contribuït a construir aquest significat: la concentració demogràfica a les ciutats industrials, la concentració de treballadors a les fàbriques i el desenvolupament d’una classe obrera organitzada.

Davant de tals concentracions, la paraula masses es va començar a fer servir per designar el populatxo; la qual cosa implica assumir certs prejudicis: les masses es definien per la seva credulitat, pel prejudici del ramat, pels seus gustos i costums baixos, etc. Les masses es van començar a percebre com una amenaça per la cultura; al mateix temps, els mitjans de comunicació de masses assumien el paper de modeladors de la opinió pública sovint, com bé adverteix Williams, amb fins qüestionables.

Avui encara, la idea de masses expressa la visió del món d’aquells que veuen a la majoria de la societat com a populatxo. I és que d’acord amb Williams no hi ha masses, sinó maneres de veure la gent com a tals. Masses és nomes una fórmula l’ús de la qual és intencional. Quan l’objectiu és manipular l’opinió pública, és a dir, convèncer a gran quantitat de persones sobre com cal pensar, actuar, o conèixer; les masses s’han convertit en la fórmula adequada.

1Williams, Raymond. “Conclusión” A: Cultura y Sociedad. Buenos Aires: Nueva Visión (2001), pp. 245-275

Advertisements

One thought on “Fórmules i (males) intencions

  1. Vicky ha dit:

    Sens dubte, Mercè, construim la realitat a partir del llenguatge. Un llenguatge que modifiquem d’acord amb la posició que ocupem respecte de l’altre. La paraula “immigrant” n’és un bon exemple: quan els espanyols emigraven a d’altres països europeus, per nosaltres, “immigrant” era el treballador pobre però honest que no tenia més remeï que marxar fora; pels qui els rebien eren individus incults, no sempre treballadors i dels qui desconfiar; la posició de dominant/dominat definia les diferents acepcions. De la mateixa manera no s’aplica el qualificatiu d’immigrant a aquells que amb les necessitats econòmiques cobertes es desplacen a un altre territori i s’hi instal·len quan ho fan per viure els seus anys de jubilats, per exemple; aquests són turistes.
    Una mateixa no es veu com a immigrant, sinó com a treballadora, no és la “massa”, és una persona. Així, actuem a partir d’una realitat fictícia carregada d’atributs que nosaltres inventem d’acord amb unes conveniències determinades i variables.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Join 23 other followers

Arxiu

Estadístiques del Blog

  • 1,572 hits
%d bloggers like this: